Revista de Pangea

"La Revista de Pangea és un recull de notícies de diferents butlletins"

Archives: 16 de May de 2012

Mugak: Boletín diario de noticias

Revista de prensa

Revista de prensa del Observatorio de la Diversidad,
formado por Mugak,
Centro de Documentación de SOS Racismo y XenoMedia,
con la información publicada en 23 diarios del Estado español y una selección de prensa latinoamericana
sobre inmigración y minorías y con acceso a la base de datos de prensa
donde catalogamos la información.

A las 9 y media de esta mañana se habían recibido 18.000 visitas, más de 8.100 firmas de apoyo y la adhesión de 79 entidadesCIBERACCIÓN: UNA SANIDAD PARA TODOS Y TODAS Tenemos hasta mañana jueves a las 10 de la mañana para seguir multiplicando apoyos hasta el momento de las votaciones en el Congreso

El País
El cura mexicano amenazado de muerte: “La misión no se abandona”
El Mundo
D., historia de una contradicción
Gara
Colectivos y sindicatos saldrán a la calle por la derogación de los recortes
Ibaibarriaga pide al PP que evite «su discurso xenófobo»
Diario Vasco
«Si hubiera estado bien de facultades no la habría matado. Clara era mi vida»
La Diputación sigue con la dirección de Migración «pese a las amenazas del Estado»
Deia
Mujeres mujeres, inmigrantes inmigrantes
El PNV exige al lehendakari un ‘cordón sanitario’ para proteger el sistema vasco
Diario de Noticias
Detenido por violar a una turista a quien alquiló una habitación por Internet en Barcelona
El novio de Clara Rangel dice que perdió “la conciencia” al cometer el crimen
La Guardia Civil intercepta una patera con 15 inmigrantes argelino en Cartagena
Diario de noticias de Alava
“La patera se olvida, pero el desprecio jamás”
La Vanguardia
Los simpapeles mantendrán su médico de cabecera en Catalunya
Avui
Lleida penja el cartell de “No hi ha places” als temporers
La crisi de les no-persones
La Razón
Valencia lidera un proyecto europeo contra el racismo
La Verdad de Murcia
La Guardia Civil detiene a 15 argelinos que llegaban en patera a Cabo de Palos
Detienen a 15 argelinos que llegaban en patera
La Voz de Galicia
Quince inmigrantes llegan en patera a la costa de Cartagena
Canarias 7
Rescatados 25 inmigrantes de una patera frente a la costa de Almería
Público
Rescatados unos 25 inmigrantes de una nueva patera en aguas de Almería
El Día
Rescatados 25 inmigrantes de una patera frente a la costa de Almería

Esta página cuenta con la colaboración de:
De conformidad con la nueva Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y
de Comercio Electrónico (la LSSI-CE) aprobada por el Parlamento español y de la
vigente Ley Orgánica 15 13/12/1999 de Protección de Datos española, te comunicamos
que tu dirección de correo figura en este momento suscrita a la lista de
REVISTA DIARIA DE PRENSA de Mugak/SOS Arrazakeria, formando parte de un fichero
automatizado de datos. Te informamos de tu opción de cancelación en virtud de las
leyes antes mencionadas, y de tu derecho de oposición, acceso, rectificación y
cancelación de tus datos. Si no deseas seguir recibiendo este boletín pincha aquí
para darte de baja.

FontFuente: observatoriodeladiversidad@mugak.org

Comentaris tancats a Mugak: Boletín diario de noticias

[Mitjans] Comunicat-Article opinió- L’’engreix de Tonyina Vermella no només esgota els nostres mars , sinó que ara a més pretén jugar amb l’ètica

[cat-cast]

16 de maig de 2012
*L’engreix de Tonyina Vermella no només esgota els nostres mars,
sinó que ara a més pretén jugar amb l’ètica*

*Quan una indústria depredadora s’instal·la al territori, quan aquesta
indústria depèn de la captura d’individus salvatges d’una espècie
amenaçada d’extinció, quan aquests individus capturats es mantenen en
gàbies on s’engreixen a partir de la sobreexplotació pesquera d’altres
espècies…. que faltaria per fer? El Tuna Tour: Una oferta turística on
es jugui, i posteriorment es mengi, a l’animal engabiat provinent d’una
espècie vulnerable; o un Tuna Race: Una oferta esportiva en la que
nedadors causin un estrès afegit innecessari a uns animals altament
migratoris i ara engabiats.*

Si fem un breu repàs, ens adonem que pel que fa la pesca de tonyina
vermella/Thunnus thynnus/, les dades indiquen que les captures recents
han estat 4 vegades superiors a la captura màxima recomanada pels
científicsi que la població de reproductors de tonyina vermella ha
decrescut en un 85%. Posant així en perill la supervivència dels grans
depredadors i la viabilitat futura de les poblacions. Però
independentment de la nefasta gestió pesquera i dels interessos polítics
i econòmics amagats darrera d’alguns governs i indústries amb poc
escrúpols, i amb poca visió a llarg termini de les conseqüències socials
i econòmiques derivades dels efectes de la sobreexplotació pesquera,
s’ha d’esmentar que *les tonyines engreixades en les granges aqüícoles
provenen d’individus salvatges capturats del medi natural, participant
així a la sobrepesca d’aquesta espècie tan emblemàtica i necessària per
a mantenir l’ecosistema marí en bon estat. *

A aquest fet hem d’afegir que la sobrepesca de la tonyina vermella, per
part de les gran embarcacions d’encerclament que operen en condicions de
sobrecapacitat [1] i que segons pesquera i que reben la gran part de les
subvencions públiques per capturar una espècie amenaçada, és
completament insostenible des d’un punt de vista social i ambiental,
però també econòmic. La major part dels beneficis es queden en poques
mans i la repartició de la riquesa no es distribueix de manera
equitativa entre la societat. Cal anotar a més que la sobreexplotació
pesquera no aporta beneficis a llarg termini, sinó que genera pèrdues
econòmiques derivades de la disminució dels desembarcaments a
conseqüència de la sobrepesca.

*Per alimentar a les tonyines engabiades, aquest model industrial
participa activament en la sobreexplotació pesquera d’altres espècies,
el que pot afectar greument la sobirania alimentària en altres països*.
Per engreixar 1Kg de tonyina es necessita entre 10 y 20Kg de biomassa
pesquera provinent d’altres pesqueries. Aquestes captures –que
posterioment es transformaran en pinsos per a l’engreix- son generalment
espècies que es troben en la base de la cadena alimentària i que
sustenten tot l’ecosistema marí. Per tant la seva sobreexplotació
participa activament a la sobrepesca, tant en aigües europees com en
tercers països [2].

A finals de la dècada del 1990, el desenvolupament de la indústria de
cria de tonyina (engreix) ha dificultat el control i la vigilància de la
pesqueria de la tonyina vermella, així com l’obtenció de dades sobre les
captures, origen geogràfic, l’estimació de l’esforç de pesca i la
informació sobre la distribució de la talla dels peixos capturats. A tot
això s’ha de sumar l’elevat nombre d’irregularitats i de pesca il·legal
registrats entorn a la pesca de la tonyina roja. Una investigació recent
menciona que al 2010, la quantitatde tonyinavermella de
l’Atlànticorientalcomercialitzadaen el mercat mundialha estat un 141%
superior a la quotalegal, és a dir als nivell de captura permesos [3].
Això reflecteix el poc control i la gran pressió a la què estan sotmeses
les poblacions de tonyines vermelles de l’Atlànticoriental i del
Mediterrani. Aquesta pesca il·legal, no reglamentada i no regulada i la
falta de control i vigilància, son precisament altres dels motius pels
quals els grups ecologistes demanem una major protecció d’aquesta espècie.

Coneixent això, ens preguntem si la societat trobaria lògic i ètic la
promoció de l’engreix de lleons en gàbies per després comercialitzar-los
com a productes sostenibles. De la mateixa manera ens preguntem qui
gaudiria en pagar un Lleó Tour per anar a matar en aquestes gàbies una
espècie vulnerable. Això és exactament el que promou el Grup Balfegó,
amb el Tuna Tour en les seves instal·lacions de l’Ametlla del Mar.
Semblaria en canvi molt més sensat que *el Govern Català, enlloc de
recolzar aquest tipus d’activitats, apostés per la recuperació del
recurs en el seu medi natural, en base als dictàmens científics, el
principi de precaució, i oferís una repartició justa i equitativa del
dret de pesca en funció dels criteris ambientals, socials, repartició de
la riquesa i compliment de la normativa entre les diferents embarcacions
del nostre litoral. *

Però tot i la insistència dels diferents grups ecologistes i altres
organitzacions civils, que no parem de repetir que les poblacions de
tonyina vermella estan en perill i que els Estats han d’actuar si volem
permetre la recuperació d’aquesta espècie emblemàtica;que s’han de
seguir les recomanacions científiques; que s’han d’assignar els recursos
en base als criteris socials i ambientals; que la pesca il·legal sobre
aquesta espècie continua essent elevadíssima; que la seva captura i
posterior engreix en granges aqüícoles és un model completament
insostenible que no fa més que agreujar la sobreexplotació pesquera, i
així successivament; des de *Ecologistes en Acció continuem sense veure
ni un mínim canvi per part de les administracions responsables per
gestionar d’una manera justa i equitativa un recurs públic, i que per
tant és de tots, que a més resulta essencial pel bon manteniment de
l’ecosistema marí. *

Com hem de reaccionar ara la societat quan sentim que les granges
d’engreix de tonyina de Balfagó no només continuaran abastint d’aliments
insostenibles, procedent d’una espècie en perill, per alimentar als
afamats mercats internacionals, sinó que a més ara aquesta indústria
pretén convertir-se amb el *Tuna Tour*en un model turístic on es pagui
per anar a alimentar, jugar, i posteriorment menjar, animals engabiats,
estressats i en condicions lamentables de benestar?

Quina ètica té lucrar-se sobre aquests individus altament migratoris,
ara reclosos en piscines, en les quals a més de tot allò mencionat
anteriorment, i en un nou impuls de màrketing, el Grup Balfegó promou la
cursa *Tuna Race*, on els concursants podran nedar entre tonyines? Algú
ha pensat en l’estrès afegit innecessari que això els suposarà als
individus engabiats?

Com hem de reaccionar davant l’organització de la *1a Quinzena
gastronòmica de la tonyina roja de l’Ametlla de Mar*?. Quin sentit té
promocionar un recurs sobreexplotat que, si el comparem amb la pesca
artesanal, només aporta beneficis econòmics a uns quants empresaris i
armadors, mentre que la socio-economia de la resta del sector continua
trontollant? Per què no s’aposta per la promoció d’un consum responsable
de peix de proximitat, capturat amb arts de pesca selectives i de
temporada? Quin sentit té anar en contra d’una explotació racional dels
recursos? A qui beneficia?.

Més informació: /Lydia Chaparro, 657 36 16 73,
/_/pesca@ecologistasenaccion.org/ _//

[1] El ComitèEstadístic(SCRS) de la Comissió Internacionalper a la
Conservacióde la Tonyina Atlàntica(ICCAT) recomana quecaldria
unadisminuciódel 78,4% de l’esforç de pescade la flotadirigidaa la
tonyinavermella de l’AtlànticOrientali la Mediterrània.

[2] Atención a la Brecha. Disponible en:
_http://www.pewenvironment.org/news-room/fact-sheets/la-matematica-del-tonno-85899365165/es-ES_

[3] Descarts, aqüicultura i altres temes en discussió en la reforma de
la PPC. Disponible en: http://www.ecologistasenaccion.org/article23104.html
[cast]
*El Engorde de Atún Rojo no sólo esquilma nuestros mares, sino que
ahora además pretende jugar con la ética*

*Cuando una industria depredadora se instala en el territorio, cuando
esta industria depende de las capturas de individuos salvajes de una
especie amenazada de extinción, cuando estos individuos capturados se
mantienen en jaulas donde se engordan a partir de la sobreexplotación
pesquera de otras especies…. ¿que faltaría por hacer?… El Tuna Tour:
Una oferta turística donde uno se divierta, y después se coma, al animal
enjaulado procedente de una especie vulnerable; o el Tuna Race: Una
oferta deportiva en la que los nadadores causen un estrés añadido
innecesario a unos animales altamente migratorios y ahora enjaulados.*

Hagamos un breve repaso… Con respecto a la pesca de atún rojo /Thunnus
thynnus/, los datos indican que las capturas recientes han sido 4 veces
superiores a la captura máxima recomendada por los científicos y que la
población de reproductores de atún rojo ha decrecido en un 85%. Poniendo
así en peligro la supervivencia de los grandes depredadores y la
viabilidad futura de las poblaciones. Pero independientemente de la
nefasta gestión pesquera y de los intereses políticos y económicos
escondidos detrás de algunos gobiernos e industrias con poco escrúpulos,
y con poca visión a largo plazo de las consecuencias sociales y
económicas derivadas de los efectos de la sobreexplotación pesquera, se
tiene que mencionar que *los atunes engordados en granjas acuícolas
provienen de individuos salvajes capturados del medio natural,
participando así a la sobrepesca de esta especie tan emblemática y
necesaria para mantener el ecosistema marino en buen estado.*

A este hecho tenemos que añadir que la sobrepesca del atún rojo, por
parte de las grandes embarcaciones de cerco que operan en condiciones de
sobrecapacidad pesquera [1] y que reciben la gran parte de las
subvenciones públicas para capturar una especie amenazada, es
completamente insostenible desde un punto de vista social y ambiental,
pero también económico. La mayor parte de los beneficios se quedan en
pocas manos y la repartición de la riqueza no se distribuye de manera
equitativa entre la sociedad. Hay que anotar además, que la
sobreexplotación pesquera no aporta beneficios a largo plazo, sino que
genera pérdidas económicas derivadas de la disminución de las capturas a
consecuencia de la sobrepesca.

*P**ara alimentar a los atunes enjaulados, este modelo industrial
participa además activamente en la sobreexplotación pesquera de otras
especies, lo que puede afectar gravemente la soberanía alimentaria en
otros países*. Para engordar 1Kg de atún se necesita entre 10 y 20Kg de
biomasa pesquera procedente de otras pesquerías. Estas capturas -que
posteriormente se transforman en piensos para el engorde- son
generalmente especies que se encuentran en la base de la cadena
alimentaria y que sustentan todo el ecosistema marino. Por tanto, su
sobreexplotación participa activamente en la sobrepesca, tanto en aguas
europeas cómo en terceros países [2].

Afinales de la década de 1990, el desarrollo de la industria de cría de
atún (engorde) ha dificultado el control y la vigilancia de la pesquería
de atún rojo, así como la obtención de datos sobre las capturas, origen
geográfico, la estimación del esfuerzo de pesca y la información sobre
la distribución de la talla de los peces capturados. A todo esto se
tiene que sumar el elevado número de irregularidades y de pesca ilegal
registrados entorno de la pesca del atún rojo. Una investigación
reciente menciona que en el 2010, la cantidad de atún rojo de la
Atlántico oriental comercializado en el mercado mundial fue un 141%
superior a la cuota legal, es decir a los niveles de captura permitidos
[3]. Esto refleja el poco control y la gran presión a la qué están
sometidas las poblaciones de atunes rojos del Atlántico oriental y del
Mediterráneo. Esta pesca ilegal, no reglamentada y no regulada y la
falta de control y vigilancia, son otros de los motivos por los cuales
los grupos ecologistas pedimos una mayor protección de esta especie.

Conociendo esto, nos preguntamos si la sociedad encontraría lógico y
ético enjaular y engordar a leones para después comercializarlos como
productos sostenibles. Del mismo modo nos preguntamos quién disfrutaría
al pagar un León Tour para ir a matar en estas jaulas una especie
vulnerable. Esto es exactamente lo que promueve el Grupo Balfegó, con el
Tuna Tour en sus instalaciones de l’Almetlla del Mar (Tarragona).
Parecería en cambio mucho más sensato que *el Gobierno, en lugar de
permitir este tipo de actividades, apostase por la recuperación del
recurso en su medio natural, en base a los dictámenes científicos, el
principio de precaución, y ofreciese una repartición justa y equitativa
del derecho de pesca en función de los criterios ambientales, sociales,
repartición de la riqueza y cumplimiento de la normativa entre las
diferentes embarcaciones existentes en nuestro litoral.*

Pero incluso con la insistencia de los diferentes grupos ecologistas y
otras organizaciones civiles, que no paramos de repetir que las
poblaciones de atún rojo están en peligro y que los Estados tienen que
actuar si queremos permitir la recuperación de esta especie emblemática;
que se tienen que seguir las recomendaciones científicas; que se tienen
que asignar los recursos en base a los criterios sociales y ambientales;
que la pesca ilegal sobre esta especie continúa siendo elevadísima; que
su captura y posterior engorde en granjas acuícolas es un modelo
completamente insostenible que no hace más que agravar la
sobreexplotación pesquera, y así sucesivamente; *en Ecologistas en
Acción continuamos sin ver ni un mínimo cambio por parte de las
administraciones responsables para gestionar de una manera justa y
equitativa un recurso público, y que por lo tanto es de todos, que
además resulta esencial para el buen mantenimiento del ecosistema marino.*

Cómo tenemos que reaccionar ahora la sociedad cuando oímos que las
granjas de engorde de atún de Balfagó no sólo continuarán ofreciendo
alimentos insostenibles procedentes de una especie en peligro, para
alimentar a los afamados mercados internacionales, sino que además ahora
esta industria pretende convertirse con el *Tuna Tour*en un modelo
turístico donde se pague para ir a alimentar, jugar y después comer,
animales enjaulados, estresados y en condiciones lamentables de bienestar.

Qué ética tiene lucrarse sobre estos individuos altamente migratorios,
ahora recluidos en piscinas, en las cuales además de todo lo mencionado
anteriormente, y en un nuevo impulso de marketing, el Grupo Balfegó
promueve la carrera *Tuna Race*, donde los concursantes podrán nadar
entre atunes ¿Alguien ha pensado en el estrés añadido innecesario que
esto los supondrá a los individuos enjaulados?

Cómo tenemos que reaccionar ante la organización de la *1a Quincena
gastronómica del atún rojo de l’Ametlla de Mar*. Qué sentido tiene
promocionar el consumo de un recurso sobreexplotado que, al contrario de
lo que sucede con la pesca artesanal, sólo aporta beneficios económicos
a unos cuántos empresarios y armadores, mientras que la socio-economía
del resto del sector continúa tambaleándose. ¿Por qué no se apuesta por
la promoción de un consumo responsable de pescado de proximidad,
capturado con artes de pesca selectivas y de temporada? ¿Qué sentido
tiene ir en contra de una explotación racional de los recursos? ¿A quien
beneficia?.

/*Más información *//: Lydia Chaparro, 657 36 16 73
/_/pesca@ecologistasenaccion.org/ _//

[1] El comité estadístico (SCRS) de la Comisión Internacional para la
Conservación del Atún Atlántico (ICCAT) recomienda que sería necesaria
una disminución del 78,4% del esfuerzo de pesca de la flota dirigida al
atún rojo del Atlántico Oriental y el Mediterráneo.

[2] Atención a la Brecha. Disponible en:
_http://www.pewenvironment.org/news-room/fact-sheets/la-matematica-del-tonno-85899365165/es-ES_

[3] Descartes, acuicultura y otros temas en discusión en la reforma de
la PPC. Disponible en: http://www.ecologistasenaccion.org/article23100.html
_______________________________________________
Ecologistes en Accio de Catalunya
Can Baste pg. Fabra i Puig, 274-08031 Barcelona
T: 663 85 58 38
http://www.ecologistesenaccio.cat
http://ecologistesenaccio.org/catalunya

FontFuente: coordinacio@ecologistesenaccio.cat, via: mitjans-bounces@ecologistasenaccion.org

Comentaris tancats a [Mitjans] Comunicat-Article opinió- L’’engreix de Tonyina Vermella no només esgota els nostres mars , sinó que ara a més pretén jugar amb l’ètica

[polomoir] (Colombia) ¿Qué hacer con los empresarios nacionales?

Visite nuestras páginas:http://www.moir.org.co,http://tribunaroja.moir.org.co , http://www.robledosomostodos.com,  y
http://www.deslinde.org.co

Siga los twitter del senador Jorge Enrique Robledo en http://twitter.com/#!/JERobledo

——————————————————————————————–

 

¿Qué hacer con los empresarios nacionales?

Jorge Enrique
Robledo, Bogotá, mayo 11 de 2012

——————————————————————————————–

 

El 15 de mayo entra
en vigencia el TLC con Estados Unidos, la peor decisión de la historia de
Colombia. Lo único positivo del suceso es que demostrará que la razón la
teníamos quienes advertimos que era una pésima manera de relacionar el país con
Estados Unidos, así como con la Unión Europea, Corea y ¡China! Las cosas se han
puesto tan mal desde el inicio del libre comercio en el gobierno de César
Gaviria, que cabe la pregunta del título de este artículo. Porque además del
obvio detrimento de las condiciones de vida de los sectores populares y las
capas medias, otra constante del neoliberalismo es la crisis de los empresarios
nacionales, en particular de los no monopolistas, quienes, si bien les va,
pierden sus empresas con las trasnacionales y terminan de simples rentistas,
casi que como desechables. La tragedia se presta para hacer algo de historia
sobre un tema decisivo para el país.

 

Hace cuatro décadas,
en medio del auge de las ideas de izquierda en Colombia y el mundo, hubo varios
debates relevantes. Uno, sobre la lucha armada, práctica con tantos militantes
y simpatizantes que generó cinco grupos guerrilleros principales. Pero también
es verdad que no fuimos pocos los que la rechazamos, en la teoría y en la
práctica. También discutimos si para ganar el cabal ejercicio de la soberanía
nacional frente a Estados Unidos, y con ello desatar las enormes fuerzas
productivas de la nación paralizadas o anquilosadas por sus políticas, cabía
invitar a los empresarios nacionales –nacionales para distinguirlos de los
intermediarios de los negocios foráneos–, como afirmamos algunos, o si había
que descartarlos porque sus intereses eran los mismos que los de las
trasnacionales.

 

Hoy, cuarenta años
después, hay un veredicto sobre esos debates: el programa del Polo Democrático
Alternativo propone la solución política de un conflicto armado que mucho daño
le hace al país, pero también rechaza el uso de la violencia para tratar las
contradicciones económicas, sociales y políticas. Y cree en la idea de
relacionar a Colombia con todos los países, incluido Estados Unidos, mas no en
acuerdos de mula y jinete sino de intercambios con beneficio recíproco y
respeto a la soberanía nacional, concepción que defiende la producción urbana y
rural de los campesinos, los trabajadores por cuenta propia y el empresariado.

 

En este lapso también
se confirmó que someterse a los ucases de Washington enriquece a reventar a
unos cuantos nativos pero mantiene en el atraso a la nación y condena a
legiones al desempleo y la pobreza. Más grave aún: si se analizan las cosas con
rigor, se concluye que hoy la estructura económica de Colombia es más mediocre
que la de hace medio siglo, y con tendencia a empeorar en relación con los
países capitalistas desarrollados, pues crece el rezago científico y productivo
y el país se especializa en minería, y de capital extranjero, como en la
Colonia.

 

Tras un siglo de
intentar desarrollar a Colombia por la vía de la deuda externa y la inversión
extranjera, no concebidas como respaldo al esfuerzo de la nación y a su
capacidad de acumular riqueza internamente sino como su supuesto reemplazo, y
en la práctica impidiendo el trabajo propio o reduciéndolo a poco, se consolida
la desnacionalización de las principales empresas, cuyas utilidades se
exportan, y hasta terminaron por sobrar los colombianos, el principal valor del
país. Sobran el pueblo raso y las capas medias, que emigran por millones o se
quedan en el desempleo y el rebusque improductivo, y hasta sobra, quién lo
creyera, el empresariado urbano y rural, al que hasta 1990 la banca
internacional le permitió una papel económico muy secundario pero de cierta
relevancia.

 

La Colombia que hay que
construir deberá ser el fruto del esfuerzo conjunto de los trabajadores, el
campesinado, las capas medias y el empresariado, quienes, sin distingos
políticos, tendrán que montar un proyecto de unidad nacional que le sirva a
toda la nación.

 

Coletilla: muy mal
les está yendo a los países que hace poco iniciaron TLC con Estados Unidos.
Porque se les dispararon sus importaciones, según muestran sus balanzas
comerciales con la superpotencia. (En millones de dólares) Chile: entre 2004 y
2011, de 1.126 a –6.804. Perú: entre 2007 y 2011: de 1.152 a –2.083. Honduras:
entre 2006 y 2011: de 30 a –674 y República Dominicana: entre 2004 y 2011: de
169 a –1.939 (http://bit.ly/LS5reP). Cuando
veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar.

 

—————————————————————————–

Por favor incluya las direcciones polomoir@listas.moir.org.co y polo-moir@lists.riseup.net en su libreta de direcciones para que no sean
consideradas spam
. Estos envíos se hacen
por lo menos una vez a la semana; si dejan de llegarle, háganoslo saber
. Si no desea seguir recibiendo
nuestros correos, respóndanos pidiendo su retiro de la lista. Si desea publicar
nuestros artículos, incluya nuestras páginas como crédito de los mismos.

 —————————————————————————–

FontFuente: moir@moir.org.co

Comentaris tancats a [polomoir] (Colombia) ¿Qué hacer con los empresarios nacionales?

Notícies solidàries, 15-05-12

Butlletí Coordinadora d’ONG Solidàries

Coordinadora d’ONG Solidàries

Butlletí setmanal

Notícies

Rebobina!: El despertar de les places. Un any de 15M

«El despertar de les places. Un any de 15M» (català, 36 min) és
un documental que analitza la situació del moviment, un any després
de la seva creació, de la mà de sis persones, que van viure
l’acampada de Barcelona a Plaça Catalunya, i que es reuneixen de nou
per reflexionar sobre l’inici del moviment, què ha passat aquest any
i quin rol ha de jugar de cara al futur. Una bona proposta per fer
balanç del 15M.

[Més

]

Feliç 15M!

Què n’ha sortit del 15M? Un any després que les indignades i els
indignats ocupessin places i carrers, fem un recull d’algunes de les
veus de referència: Esther Vivas
i Josep Maria Atentas, que acaben de publicar Planeta Indignado,
Josep Manel Busqueta, del Seminari d’Economia Crítica Taifa

, l’activista Jordi Calvo, o el sempre imprescindible Arcadi
Oliveres.

[Més

]

Diada de la Solidaritat a la UdG

L’Oficina de Cooperació per al Desenvolupament

de la Universitat de Girona organitza una jornada universitària
dedicada a la Solidaritat

. Conferències, exposicions, i activitats lúdiques emplenen aquesta
diada solidària. Destaca, també, la conferència «La Cooperación
Universitaria al desarollo en tiempo de crisis» a càrrec de Pedro
Alonso, director del Centre de Recerca en Salut Internacional de
Barcelona (CRESIB). Si hi voleu assistir, cal que confirmeu
l’assistència a cooperacio@udg.edu
La Coordinadora d’ONG Solidàries també hi serà present, amb una
parada a la Fira d’Entitats que s’instal·larà davant de Ciències al
Campus Montilivi.

Saber-ne més

Un Jardí de Pau al Refugi Antiaeri de Girona

Amb les flors de pau elaborades pels nens i nenes de Girona, hem
sembrat un jardí molt especial en un lloc carregat de simbolisme: el
refugi antiaeri de Girona. La iniciativa, que s’emmarca en Girona
Temps de Flors
, forma part de la campanya Jardins per la Pau

i està organitzada per la Coordinadora d’ONG Solidàries

i el Servei de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament de
l’Ajuntament de Girona
. Us animem a visitar-lo. Per totes aquelles persones que no pogueu,
us hem preparat un àlbum de fotos

.

[Més

]

Com podem mobilitzar i sensibilitzar a la xarxa?

Fa un parell de mesos la Coordinadora d’ONG Solidàries

i Canal Solidari
van organitzar un curs per aprofundir en les eines 2.0 que ens
permeten fer arribar el nostre missatge a un públic molt més ampli.
Especialment, Youtube
, Facebook
, Twitter
…Des de la Coordinadora i amb la informació d’interès que ens ha
passat Canal Solidari, us volem donar alguns consells fàcils per
multiplicar-nos a internet.

[Més

]

Segueix-nos a:

Agenda

Presentació del llibre «Ensenyar, aprendre, salvar-se»

Presentació a càrrec de Jaume Soler, Jordi Pujadas, Sebas Parra.

15 Maig 2012 a les 21:00h

Lloc: Museu Etnològic del Montseny ‘La Gabella’
(Arbúcies)

Organitza: Soarpal, amb la col·laboració de l’Ajuntament
d’Arbúcies

Presentació del llibre-eina «Ensenyar, aprendre, salvar-se»,

Presentació del llibre-eina «Ensenyar, aprendre, salvar-se», amb
Sebas Parra.

16 Maig 2012 a les 09:00h

Lloc: Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG
(Girona)

Organitza: AEPCFA

Cinefòrum del Centre de Formació d’Adults de Girona

Tots els dimecres, cinefòrum amb pel·lícules d’arreu. El proper
16de maig, ‘Amor y frijoles’.

16 Maig 2012 a les 18:30h

Lloc: CFA Girona c. Travessia de la Creu, 1 de Girona
(Girona)

Organitza: Escola d’Adults de Girona

Programa

2a Diada de la Solidaritat a l’UdG

Jornada universitària dedicada a la Solidaritat: conferències,
exposicions, esports, fira d’entitats i castellers emplenen aquesta
diada solidària.

Inauguració: A les 12.30 h., conferència “La Cooperación
Universitaria al desarollo en tiempo de crisis” a càrrec del Dr.
Pedro Alonso, director del Centre de Recerca en Salut Internacional de
Barcelona (CRESIB). Lloc: sala d’actes de l’Escola Politècnica
Superior (P-I). Cal confirmar assistència a: cooperacio@udg.edu

17 Maig 2012

Organitza: Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la
Universitat de Girona

Programa

Xerrada-debat «Dos aspectes de la crisi: el poder dels directius i
la crisi ecològica»

En el marc del cicle de conferències-debat «Preguntes sobre la
crisi: Hi ha alternatives?», Raúl García-Durán parlarà de «Dos
aspectes de la crisi: el poder dels directius i la crisi ecològica».
Confirmar assistència a: upa2enlafrontera@gmail.com

22 Maig 2012 a les 19:30h

Lloc: IES Vallvera
(Salt)

Organitza: UPA2 en la frontera, amb la col·laboració de
Fundació Ser.gi i AMPA de l’IES Vallvera

Presentació del llibre-eina «Ensenyar, aprendre, salvar-se»

Presentació del llibre-eina «Ensenyar, aprendre, salvar-se», amb
Sebas Parra i Josep Miquel Palaudàries.

22 Maig 2012 a les 09:00h

Lloc: Aula 037 de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG
(Girona)

Organitza: AEPCFA

Festa del Comerç Just i la Banca Ètica

Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, amb venda i degustació de
productes, sorteig de lot de productes de comerç just i espectacle
infantil.

Col·laboren: Intermón Oxfam, Xarxa pel Decreixement, Coop 57,
Alternativa 3, Fets, Xarxa pel Consum Solidari, Fiare, TV3, El
Periódico, Ajuntament de Girona, Banc del Temps, Ecoxarxa del
Montseny, SOM Energia, Coordinadora d’ONG Solidàries, Xangara,
Teixidors de Xarxes, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Amizade
Junts amb Moçambic, EcoxarxaGirona.

26 Maig 2012 a les 17:00h

Lloc: Plaça Independència
(Girona)

Organitza: Setem

Programa

Projecció de «El hombre de las serpientes»

En el marc del cicle Cinema i Solidaritat, projecció d’aquesta
proposta de Teixidors de Xarxes. Sobre la conservació d’espècies a
les zones naturals més intactes de Colòmbia.

29 Maig 2012 a les 20:30h

Lloc: Cinema Truffaut
(Girona)

Organitza: Ajuntament de Girona

Programa

4a edició del Concurs d’Animacions per la Pau

La Fundació per la Pau
ja ha obert la convcatòria d’aquest certamen, que vol fomentar la
creació de pel·lícules animades a favor de la cultura de pau. En
aquesta nova edició els participants hauran de centrar les seves
animacions en el tema «Construïm la pau dia a dia». Les
pel·lícules es poden realitzar en qualsevol tècnica d’animació
(dibuix, plastilina, flash, etc.) El termini de presntació de
treballs acaba el 30 de maig del 2012.

30 Maig 2012

Organitza: Fundació per la Pau

Programa

Exposició Mirada palestina

Pau Sempre presenta aquesta exposició per a petits i grans, sobre
Palestina. Si esteu interessats en adquirir el llibre (5 euros),
envieu un mail a: pausempre.salt@gmail.com

Els diners recollits serviran per pagar un brigadista a Palestina
aquest estiu.

4 Juny 2012

Lloc: Passadís de consultes externes de l’Hospital de Santa
Caterina
(Salt)

Organitza: L-17 de l’IAS i Pau Sempre
Per donar-vos de baixa, cliqueu
http://solidaries.org/news/?p=unsubscribe&uid=e7090003ed02315d92e75f2e8b37377c
Per actualitzar les vostres dades, cliqueu
http://solidaries.org/news/?p=preferences&uid=e7090003ed02315d92e75f2e8b37377c

powerphplist.png

FontFuente: noreply@solidaries.org

Comentaris tancats a Notícies solidàries, 15-05-12

[El Correu per la Pau] Compte enrere pel Tractat sobre Comerç d’Armes

Si no llegiu bé aquest correu aneu a: http://www.fundacioperlapau.org/publicacions/correu_pau/15maig2012.html
El Correu per la Pau
Compte enrere pel
Tractat sobre Comerç d’Armes

La Fundació per la Pau vol recollir el màxim suport ciutadà pel tractat a través d’una nova web
Falta un mes i mig perquè comenci a la seu de les Nacions Unides a Nova York la Conferència pel Tractat sobre Comerç d’Armes. Perquè el text que s’aprovi sigui realment eficaç per regular el comerç de les armes i contribueixi a salvar vides, cal el suport de la societat civil. Fes-te sentir!
Joan Amèric ‘Per la pau i el desarmament’

El cantautor valencià oferirà un concert a benefici de la Fundació per la Pau

El dimarts 12 de juny, Joan Amèric interpretarà el seu nou disc Directament a la sala Luz de Gas de Barcelona. La recaptació de l’acte es destinarà a la tasca que duu a terme la Fundació per la Pau a favor de la promoció de la pau i el desarmament. Ja podeu comprar les entrades anticipades .
‘Retallem la despesa militar, invertim en despesa social’

Si hi estàs d’acord, ja pots signar la ciberacció

En plena discussió dels pressupostos al Congrés, cal que la ciutadania manifesti als governants on volem que es facin les retallades i on volem que s’inverteixin els nostres impostos. Una quarantena d’organitzacions de tot l’Estat, entre les quals la Fundació per la Pau, reclamen la retallada la despesa militar per invertir-la en despesa social.
L’objecció fiscal: impostos lliures d’armes

Coincidint avui amb la celebració del Dia Internacional de l’Objecció de Consciència, i en plena campanya de la declaració de la renda, la Fundació per la Pau vol recordar als contribuents l’opció de fer Objecció Fiscal. Aquesta objecció consisteix a destinar la part dels impostos que l’Estat inverteix en despesa militar i manteniment de l’exèrcit a projectes o entitats que promoguin la cultura de pau i la solidaritat.
4t Concurs d’Animacions per la Pau

Ep! Recorda que el 30 de maig s’acaba el termini per presentar les teves animacions al 4t Concurs d’Animacions per la Pau.

Anima’t, encara hi ets a temps!
Ja ha sortit el Butlletí 102 de la Fundació per la Pau
Agenda

12/6/2012 – Barcelona
Concert de Joan Amèric
Per la pau i el desarmament.
Segueix-nos a
Blocs FpP

Xavier Masllorens a
El cinquè poder

Mercats 5 – Cooperació 0
Alfons Banda a
L’ombra de la pau

Brètols, webs i policia
Carme Suñé a Ahimsa

Negocis ocults
Jordi Armadans a Malgrat tot

Carta oberta a ESADE, IESE i EADA sobre els sous de l’alta direcció
Toni Viader a Pausadament…

Por eso me llamo Giovanni
+ blocs a
Vols donar-te de baixa? Envia’ns un missatge a info@fundacioperlapau.org
Fundació per la Pau
C/ Casp, 31, 2n 1a A – 08010 Barcelona
Telèfon 93 302 51 29
www.fundacioperlapau.org

FontFuente: info@fundacioperlapau.org, via: elcorreuperlapau-bounces@grups.pangea.org

Comentaris tancats a [El Correu per la Pau] Compte enrere pel Tractat sobre Comerç d’Armes