Revista de Pangea

"La Revista de Pangea és un recull de notícies de diferents butlletins"

Archives: 30 de July de 2014

Manifest ONG catalanes davant nova escalada de violència a Gaza

Benvolguts/ benvolgudes, davant la nova escalada de violència a Gaza,
diverses ONG catalanes fem públic avui el Manifest que us adjuntem.
http://fundipau.org/prou-violencia-i-prou-ocupacio-a-gaza/
30 juliol 2014
Prou violència i prou ocupació a Gaza!
Fem possible la pau i el respecte als drets humans a Palestina i a Israel
Una altra vegada l’espiral de violència i destrucció ha esclatat al Pròxim
Orient i, com sol ser habitual, el poble palestí està patint-ne salvatgement
les conseqüències.

El que inicialment va ser l’enèsim capítol de la tensió entre Israel i Hamàs
ha derivat en un brutal atac sobre la Franja de Gaza. Si, fruit del bloqueig
i setge que pateix habitualment, la situació a Gaza ja té dimensions de
càstig col·lectiu, atacar i bombardejar el territori esdevé d’una crueltat
profundament intolerable.

El llançament de coets des de la Franja de Gaza sobre territori israelià,
amb perill de fer víctimes sobre la població civil, és una acció condemnable
i que allunya la solució al conflicte. Però que ningú s’equivoqui: les
xifres de mort i destrucció evidencien, de forma clara i innegable, la
brutal actuació de l’exèrcit israelià: segons xifres de la UNRWA de 28 de
juliol, 1.067 palestins morts (en un 70% civils, dels quals un 30% infants),
6.223 ferits i 170.461 desplaçats. Pel cantó israelià, segons xifres de
B’Tselem del mateix dia, 45 morts (43 dels quals, soldats).

Que hospitals, escoles i espais habilitats i gestionats per Nacions Unides
per acollir els desplaçats hagin rebut també els impactes dels bombardejos
demostren un nul respecte cap al dret internacional humanitari i una
absoluta indiferència cap al patiment del poble palestí. Però si constatar
això ja és prou dolorós, encara ho és més adonar-se de la passivitat, quan
no directa complicitat, de la comunitat internacional davant d’aquesta
situació.

Sens dubte, ara, és absolutament urgent aconseguir l’establiment d’un alto
el foc. Cal que totes les persones, organitzacions, governs i organismes
internacionals es comprometin activament en fer-la possible. Aquest
conflicte només té solució política i permetre la continuïtat de la
violència només afegirà més mort, patiment, dolor i destrucció. Una aturada
que ha de permetre també les tasques humanitàries ara severament
perjudicades o impedides.

Però, immediatament després, cal gestionar un conflicte que duu massa
dècades inabordat i que la comunitat internacional, bé per complicitat o bé
per desgana, ha deixat podrir.

La solució, ja fa temps que ho denunciem, és cada cop més difícil: la idea
de dos estats lliures, un israelià i un de palestí, viables i convivint
pacíficament sembla cada cop més llunyana. Des de l’acord de partició de les
Nacions Unides de 1947, el govern israelià ha treballat els darrers anys de
forma clara i evident per a fer-lo inviable: ocupant i annexionant
territoris palestins, posant assentaments en el poc territori palestí que
queda, dificultant la vida diària de palestins amb el mur i el control de
fronteres, boicotejant el ritme econòmic, bombardejant sempre que ho ha
considerat necessari, etc. I davant de tot això, la comunitat internacional,
amb els Estats Units al capdavant però també la Unió Europea, no han exercit
cap funció crítica, correctiva i de control a un Estat que van ajudar a
crear.

A Israel, el pes d’un discurs militarista envaeix cada cop més la política i
la societat. Les forces polítiques més intransigents, van creixent i tenen
major influència en el parlament i el govern que abans. En canvi, les
persones i organitzacions favorables al diàleg i la pau perden pes i queden
cada cop més arraconades i, darrerament, pateixen persecució legal i social.

A Palestina, la fràgil unió política entre Al Fatah i Hamàs, afegides a la
desesperació i frustració de la població davant tants anys d’ocupació i
manca de perspectiva, dibuixen un escenari inquietant.

Però, encara que una solució justa i pacífica al conflicte sembli ara molt
difícil, és ben clar que apostar per la violència i la vulneració dels drets
humans segur que l’allunya. Tot conflicte pot ser revertit en la seva
dinàmica de violència i degeneració. I tant a Israel com a Palestina hi ha
persones i col·lectius organitzats que lluiten per un futur de dignitat,
justícia, respecte als drets humans i construcció de pau. No podem donar-ho
per perdut.

Cal aturar la dinàmica de violència, posar fi a l’ocupació del territori
palestí, donar suports als actors de pau, crear espais de diàleg social dins
de cada país i entre els dos països i fomentar àmbits de negociació
diplomàtica que abordin els factors del conflicte, amb la voluntat de trobar
una solució justa i satisfactòria que impedeixi nous vessaments de sang en
el futur.

Les persones i organitzacions compromeses amb la pau i els drets humans, ens
hi hem d’implicar: campanyes de solidaritat, accions de boicot contra
l’ocupació israeliana, denúncies de les violacions dels drets humans,
afavorir marcs de diàlegs i solidaritat amb els actors de pau palestins i
israelians, etc. Podem fer molt. I hem de fer molt més encara.

És responsabilitat dels estats i els organismes internacionals multilaterals
afrontar seriosament la situació i treballar incansablement per trobar una
solució pacífica i justa al conflicte. La comunitat internacional no pot
tolerar que un Estat que va crear a través de les Nacions Unides incompleixi
sistemàticament les normes que emanen d’aquest organisme. La dimissió dels
estats i la comunitat internacional en la superació d’aquest conflicte és
una greu irresponsabilitat quan no complicitat amb una situació intolerable.

Les persones i organitzacions compromeses amb la pau i els drets humans hem
de pressionar als Estats i els organismes internacionals per tal que no
dimiteixin de la seva responsabilitat.
Mobilitzem-nos per la fi de la violència i l’ocupació.

Fem possible la pau i el respecte als drets humans.

També, a Palestina i Israel.

Barcelona, 30 de juliol de 2014

Entitats signants del manifest:

Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs
Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament
(la Fede.cat)
FundiPau (Fundació per la Pau)
Institut de Drets Humans de Catalunya
Moviment per la Pau (MPDL-Catalunya)
Plataforma per la Pau Lloret de Mar
Servei Civil Internacional de Catalunya
Universitat Internacional de la Pau

Per a adhesions d’ONG i col·lectius adreceu-vos a: FundiPau
info@fundipau.org

Lourdes Vergés
Àrea de comunicació i premsa
FundiPau (Fundació per la Pau)
C/ Casp, 31, 2n 1a A – 08010 Barcelona
Telèfon 93 302 51 29
http://www.fundipau.org/

This email is free from viruses and malware because avast! Antivirus protection is active.
http://www.avast.com

FontFuente: lverges@fundipau.org

CP MSF condemna l’atac contra l’hospital d’ Al Shifa a Gaza

Benvolguts/des companys/es,

L’atac d’ahir contra l’hospital Al Shifa a Gaza, que acull a uns 2.000
desplaçats, demostra que no hi ha lloc segur per als civils i il·lustra
les dificultats per proporcionar ajuda d’emergència. MSF condemna
enèrgicament aquest últim atac contra l’hospital Al Shifa, un centre de
referència per a tota la Franja de Gaza i en el qual treballen els equips
quirúrgics de MSF.

“Atacar hospitals i els seus voltants constitueix una greu violació del
dret internacional humanitari i resulta completament inacceptable”,
denúncia Tommaso Fabbri, coordinador general de MSF als Territoris
Palestins Ocupats. “Independentment de les circumstàncies, les estructures
i el personal de salut han de ser protegits i respectats. Però avui a Gaza
els hospitals no són els refugis que haurien de ser”, afegeix.

Us adjuntem la nota de premsa:

Gràcies pel vostre interès.

Salutacions,

___________________________________________

Sílvia Herrera
Premsa Delegació Catalunya, Balears i Aragó
Metges Sense Fronteres
Nou de la Rambla, 26 – 08001 – Barcelona
Telf: 93 304 61 80
www.msf.es
CP_MSFGaza29juliol2014_CAT.doc

FontFuente: prensa.msf.b@barcelona.msf.org

[Medios] NP: Garoña, grupos ecologistas reclaman reunión extraordinaria del CSN

29 de julio de 2014
Ecologistas en Acción y Greenpeace denuncian la falta de
transparencia ante la posible reapertura de Garoña hasta
2031
REUNION EXTRAORDINARIA CON EL CONSEJO DE SEGURIDAD
NUCLEAR
Reclaman un Estudio de Impacto Ambiental ante la solicitud de
ampliación de la vida útil de Garoña
 
Ecologistas en Acción y Greenpeace han solicitado al
Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) una reunión extraordinaria de su
Comité Asesor, del que ambas organizaciones forman parte, alertados
por la falta de transparencia en el proceso de ampliación de la
vida útil de la central nuclear de Santa María de
Garoña (Burgos). 
 
Las organizaciones ecologistas subrayan que el CSN debe atender su
solicitud en virtud del Convenio de Aarhus y la Directiva europea de
seguridad nuclear (1), que establecen el derecho a la información y
participación de la ciudadanía en procesos como el de
Garoña. Recuerdan que el propio artículo 45 del Estatuto del
CSN permite al mencionado Comité Asesor recabar la
información que considere necesaria para mejorar la transparencia
del organismo nuclear e incentivar el acceso a la información y la
participación ciudadana.
 
“Como miembros del Comité Asesor del CSN exigimos una
reunión extraordinaria para velar por la transparencia en el
proceso de reapertura de Garoña”, ha declarado Francisco
Castejón,  Ecologistas en Acción. “El
Comité Asesor tiene como función fundamental orientar al CSN
en tareas de comunicación y transparencia, y qué mejor
ocasión que la del estudio de las exigencias a Garoña, que
genera una enorme expectación social”.  
 
La solicitud de Endesa e Iberdrola para ampliar la vida útil
de Garoña hasta el 2 de marzo de 2031 significaría conceder
a la nuclear 20 años más de vida útil a una central
diseñada para una explotación comercial de 40 años,
cumplida en 2011 (2). Las organizaciones ecologistas recuerdan que la
decisión de reapertura implicaría una extensión de
las actividades (3) que puede tener graves efectos sobre el medio
ambiente. 
 
Por ello, Greenpeace y Ecologistas en Acción ya han solicitado
al Ministerio de Industria y al Ministerio de Medio Ambiente la
información relativa al trámite de información
pública, así como un proceso de Evaluación de Impacto
Ambiental (EIA) para la posible prolongación del ciclo de vida de
Garoña.
El Estudio de Impacto Ambiental debe tener en cuenta el contexto
transfronterizo de acuerdo con el Convenio de Espoo, ya que la
decisión significaría un cambio sustancial en el proyecto
inicial de la nuclear, con efectos potencialmente graves sobre el medio
ambiente también fuera de las fronteras españolas. A esto se
suma la circunstancia de que los miembros de este Convenio acordaron en
junio que todas las centrales nucleares envejecidas en Europa
deberán ser sometidas a una evaluación de impacto ambiental
antes de una  renovación de la licencia o una revisión
periódica de la seguridad.
“El proceso de Evaluación de Impacto Ambiental exige,
entre otras cosas, que se comparen alternativas. Garoña no
podrá demostrar que es una alternativa limpia, segura y más
barata que las energías renovables”, ha concluido Raquel
Montón responsable de la campaña nuclear de
Greenpeace.
La central nuclear de Garoña es ya hoy la más vieja de
la Unión Europea y la quinta más vieja del mundo. Su posible
reapertura supone unos riesgos de gran envergadura que bien merecen ser
conocidos por la ciudadanía antes de que los organismos oficiales
decidan prolongar su vida útil.
 
Más información: Francisco Castejón, 639104233/
Raquel Montón, 626998245
Notas:
(1) La Directiva 2014/87/EURATOM, por la que se confiere un marco
comunitario para la seguridad nuclear de las instalaciones nucleares,
establece en su artículo 8, apartado 4, que los Estados miembros se
asegurarán de que se proporcionen al público en general las
oportunidades adecuadas para que pueda participar de manera efectiva en el
proceso de toma de decisiones relativas a la concesión de licencias
a las instalaciones nucleares, de conformidad con la legislación y
los instrumentos internacionales apli­cables.
(2) La central nuclear de Garoña alcanzó el
límite de su vida de diseño de 40 años en 2011, y
tenía permiso de operación hasta el 6 de julio de 2013. En
julio de 2012, el Ministerio de Industria revocó parcialmente la
Orden Ministerial que establecía el cese de explotación
hasta esa fecha. Nuclenor S.A. solicitó un aplazamiento para pedir
esta nueva ampliación de vida, que no le fue concedido en 2012,
pero sí en 2013. A pesar de que finalmente consiguió este
aplazamiento no solicitó una nueva licencia, y el Ministerio de
Industria procedió a declarar el cese de explotación
definitivo. Tras el cese se modificó el Proyecto de Real Decreto
para la gestión responsable y segura del combustible nuclear
gastado y los residuos radiactivos, que amparaba la posibilidad de una
nueva solicitud de ampliación de vida para Garoña. El 22 de
febrero de 2014 el Consejo de Ministros aprobó esta nueva norma y
 Nuclenor S.A. solicitó el pasado 27 de mayo una licencia para
operar hasta el año 2031. No obstante, en diciembre de 2012
Garoña se desacopló de la red eléctrica, por lo que
el pasado 17 de julio la Comisión Nacional de los Mercados y la
Competencia (CNMC) le impuso la máxima multa posible.
(3) Párrafo 22 del anexo I de la Convención de
Aarhus.

FontFuente: prensa@ecologistasenaccion.org, via: medios-bounces@ecologistasenaccion.net