Revista de Pangea

"La Revista de Pangea és un recull de notícies de diferents butlletins"

Archives: 5 de May de 2016

[Medios] Ecologistas en Acción denuncia que el escándalo de AREVA afecta a nucleares españolas

5 de mayo de 2016

Ecologistas en Acción denuncia que el escándalo de AREVA afecta a nucleares españolas

La empresa francesa AREVA, que ha falseado alrededor de 400 protocolos de control de calidad sobre materiales, está contratada por la empresa CNAT, que gestiona las centrales nucleares de Almaraz I y II (Cáceres) y Trillo (Guadalajara) para operaciones de mantenimiento y fabricación de combustible

La investigación realizada sobre la empresa fabricante de centrales y componentes nucleares AREVA ha arrojado el descubrimiento de que unos 400 protocolos de control de calidad de diferentes materiales para centrales nucleares estaban falseados. Este descubrimiento se ha producido a raíz del hallazgo de fisuras y defectos en la cuba de uno de los reactores de la central nuclear de Flamanville, en construcción en el norte de Francia. Los retrasos (del orden de nueve años) y sobrecostes (más del triple de lo presupuestado) en la construcción de los reactores de Olkiluoto (Finlandia) y de los citados de Flamanville han provocado la quiebra de AREVA y que la empresa pública Electricité de France (EdF) haya tenido que rescatarla. Este escándalo supone un nuevo golpe para el gigante nuclear francés, que cuenta con 45.000 trabajadores.

El escándalo de AREVA afecta también a las centrales nucleares españolas. La empresa CNAT, que gestiona las nucleares de Trillo (Guadalajara) y Almaraz I y II (Cáceres), ha contratado a AREVA en numerosas ocasiones para realizar operaciones de mantenimiento en ambas centrales. Asimismo, esta empresa contrató a AREVA para fabricar combustible para seis recargas para la central nuclear de Trillo a partir de 2017, e hizo pruebas con barras de combustible de Almaraz en 2015.

Como elemento de especial gravedad, AREVA se ha encargado de la supervisión y el análisis de la causa del fallo de las bombas de agua de servicios esenciales, que han estropeado en la Unidad II de la central de Almaraz. La decisión del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) de mantener Almaraz en funcionamiento, basada en el análisis realizado por AREVA, está por tanto en entredicho.

Para Francisco Castejón, portavoz de campañas antinucleares de Ecologistas en Acción, “estamos ante un hecho grave, puesto que AREVA es omnipresente en las operaciones de mantenimiento y reparación de las centrales de Almaraz y Trillo. Hay que determinar hasta qué punto el falseamiento de los protocolos afecta la seguridad de estas dos centrales. En particular, y más aún a raíz de los hechos que denunciamos aquí, la central de Almaraz debería parar para reparar su sistema de agua de servicios esenciales”, concluye Castejón.
Más información: Francisco Castejón, portavoz de Ecologistas en Acción, 639 104 233
Roberto Herreros Prensa
Confederación de Ecologistas en Acción
915 31 27 39 | 617 02 64 32
www.ecologistasenaccion.org
@robertoherreros
_______________________________________________
Confederacion de Ecologistas en Accion
Marques de Leganes 12 – 28004 Madrid
Telefono: +34-91-5312739
http://www.ecologistasenaccion.org/

FontFuente: prensa@ecologistasenaccion.org, via: medios-bounces@ecologistasenaccion.net

Comentaris tancats a [Medios] Ecologistas en Acción denuncia que el escándalo de AREVA afecta a nucleares españolas

XVII Informe Anual sobre el control de exportaciones de armas de la UE

Llegeix-ho a la nostra pàgina web / Léelo en nuestra página web (
http://www.centredelas.org/index.php?option=com_acymailing&ctrl=archive&task=view&mailid=129&key=Ykm7Qdhj&subid=2536-67a289b3302335e46b59690d70767b33&tmpl=component
)

Informe del ENAAT

XVII Informe Anual sobre el control de exportaciones de armas de la UE: cifras finales, incompletas e inconsistentes… La UE no está tomando en
serio el control democrático

(Més avall en català)

Bruselas, Bremen, Londres, Barcelona, Helsinki, Bratislava, Praga, Oslo, París, Roma, Ámsterdam, Estocolmo, 04 de Mayo del 2016

La Red Europea Contra el Comercio de Armas (ENAAT, por sus siglas en inglés) criticó fuertemente “al Consejo de la Unión Europea por no tomar
seriamente el control democrático sobre las exportaciones de armas”. A esto le sigue la publicación de “XVII Informe sobre las exportaciones de
tecnología y equipos militares”.
“A pesar de las peticiones del Parlamento de la Unión Europea y la sociedad civil, este año el informe ha sido publicado muy tarde, está incompleto
y los datos son inconsistentes” – añade la nota de ENAAT, una red de organizaciones nacionales e internacionales sobre el control del comercio de
armas en Europa. También plantea que esto se debe en parte al impacto negativo que emerge de los controles sobre las exportaciones de armas dentro de
la UE.
Las últimas cifras, que cubren el 2014 y que ahora están accesibles en el navegador del ENAAT, muestran que la primera zona de destino geopolítico
por parte de los sistemas militares de los países de la UE ha sido Oriente Medio (sobre los 31,5 billones de euros de licencias tan solo en el 2014),
lo cual significa que los países miembros de la UE siguen vendiendo una cantidad extensa de armas a áreas en el mundo donde hay mayores conflictos y
regímenes autoritarios.
Los países miembros de la UE conscientemente han otorgado licencias de armas a países en donde se vulneran los derechos humanos y que participan
activamente en guerras, como es el caso de Arabia Saudita (3.9 billones), Qatar (11.5 billones), Egipto (6.15 billones) o Israel (998 millones).
ENAAT hace un llamamiento a la UE para implementar una respuesta integral a los conflictos pero atacando sus verdaderas causas que van desde lo
social, lo económico, el medio ambiente o lo político, en lugar de jugar un doble juego de bombero pirómano dirigido por una política de
beneficios a corto plazo. “Este es el momento para que la paz y la seguridad prevalezcan sobre las ganancias y el choque de poderes”, concluyen los
miembros de ENNAT.
Las presentaciones de los informes de la UE van empeorando año tras año
El XVII informe consolidado de la UE sobre exportaciones de armas en 2014 se hizo público oficialmente el 4 de mayo del 2016. “Esta publicación
tardía que el control democrático sea más o menos una farsa: las cifras de exportación de armas entre enero de 2014 se discutirán 27 meses más
tarde de que fueran garantizados los permisos de exportación o de que las armas ya hayan sido exportadas. Si la Unión Europea y sus Estados miembros
tomasen el control del comercio de armas en serio, esto podría mejorar “, dijo Martin Broek, Investigador de Stop Wapenhandel (Holanda).
Algunos estados miembros no informen según los estándares requeridos, lo cual hace imposible comparar los datos y tener una clara y consistente
visión de las armas exportadas por parte de la UE. Muchos de los grandes exportadores no proveen cifras actuales de las exportaciones (entregas),
como es el caso de Reino Unido y Alemania, o no han divulgado de manera específica las categorías militares que ellos han vendido, como es el caso
de Francia e Italia.
“En lugar de ir a mejor, los informes de la UE sobre las exportaciones de armas están empeorado, pese a las repetidas llamadas y sugerencias para
mejorar por parte de la sociedad civil[1] y del Parlamento Europeo[2]. Esta falta de transparencia no se debe tolerar más” dijo Giorgio Beretta,
analista del Rete Italiana per il Disarmo (Italian Network for Disarmament).
El Parlamento Europeo ha pedido en 2015 un informe estandarizado, completo y puntual que permita un debate público y un control adecuado, así como
también las sanciones que se ponen en marcha en caso de infracción. ENAAT recuerda que la responsabilidad está en los Estados miembros de la UE
para proporcionar un marco legal adecuado y una información transparente necesaria para el debate político y el control legal, siendo las
exportaciones de armas sobre todo una competencia nacional.
Los Estados miembros de la UE están jugando a bomberos pirómanos
Inquietantes conclusiones pueden seguir extrayéndose tanto de las exportaciones reales como de las concesiones del 2014, dándonos este último una
mirada hacia el interior de las políticas de gobierno (qué países son aceptables, y qué tipos de productos militares).
Arabia Saudí sigue siendo el destino más destacado de armas de la UE durante los últimos quince años, y entre los grandes clientes de armas
europeas en 2014 también podemos encontrar a Qatar, Argelia, Marruecos, Egipto, la India, Emiratos Árabes Unidos y Turquía. Teniendo en cuenta la
pobreza en algunos de estos países, o su participación en conflictos o presuntos vínculos con grupos terroristas, es sorprendente ver cómo los
gobiernos los consideran destinos legales para emprender una política sólida y responsable de exportación de armas.
En vez de contribuir a la seguridad común, la venta de armas de la UE está, más bien, para alimentar conflictos, como el de Yemen[3], y para los
regímenes represivos, como el de Arabia Saudita, Israel[4] y Egipto[5]; las cuales a su vez, aumentan los flujos de migración y la presión de los
refugiados en las fronteras de la UE, así como casi nula ayuda financiera de la UE para las acciones de fomento de la paz y de reconstrucción.
“Con los gobiernos de la UE promoviendo las exportaciones de armas, los controles seguirán siendo un ejercicio teórico prácticamente
insignificante, a menos que hayan acciones legales por parte de la sociedad civil que hagan posible un cambio de política”, dijo Ann Feltham,
Parlamentaria Coordinador al Comité del Reino Unido contra el Comercio de Armas (CAAT).
El doble estándar de la UE sobre el control del comercio de armas
A pesar del creciente reclamo de “prevenir las exportaciones de armas que pueden ser usadas para represiones internas, agresión internacional, o
contribuir a una inestabilidad regional”[6], en la práctica la Unión Europea está reduciendo los niveles de control sobre el comercio de armas bajo
la cubierta de liberalización del mercado interno.
Por ejemplo, Francia emprendió una completa revisión de su sistema de control de exportación en Junio del 2014 en el marco de la implementación de
“Transfer Directive”[7]. “Este nuevo régimen exime al Estado de ser responsable por el control de las exportaciones, e incrementa el riesgo de abusos
sin ningún control democrático” dijo Tony Fortin, Presidente del Observatorio de Armamentos (Francia).
De manera similar,en Flandes (región flamenca de Bélgica) el uso general de las licencias hace que sea mucho más difícil controlar quien será el
usuario final de esos componentes; como consecuencia, cerca del 50% de productos exportados no son controlados por un tiempo más largo, según
Vredesactie (Bélgica).
Firmado por:
· BUKO-Campaign stop the arms trade – Bremen, Germany
· Campaign Against Arms Trade – UK
· Centre Delàs d’Estudis per la Pau- Barcelona, Spain
· Committee of 100, Finland
· Human Rights Institute, Slovakia
· NESEHNUTÍ – Czech Republic
· Norwegian Peace Association, Norway
· Observatoire des armements – France
· Peace Union of Finland – Finland
· Rete Italiana per il Disarmo – Italy
· Stop Wapenhandel – Netherlands
· Swedish Peace and Arbitration Society, Sweden
· Vredesactie – Belgium
· International Peace Bureau (IPB)
· Quaker Council for European Affairs (QCEA)
Para mayor información por favor contacte:
Fill national contact
Laetitia Sédou, ENAAT EU Programme officer – laetitia@enaat.org – +32.496.15.83.91
[1] See previous ENAAT press releases here
[2] European Parliament resolution of 17 December 2015 on arms export (2015/2114(INI))
[3] see http://www.enaat.org/news/PBSaudi.shtml and http://www.enaat.org/news/EUECSaudi.shtml
[4] see http://www.enaat.org/news/IsraelGaza.shtml
[5] http://zbrane.nesehnuti.cz/index.php/odpoved-ministerstva-zahranicnich-veci-na-nas-otevreny-dopis-k-egyptu/ ;
http://www.disarmo.org/rete/a/42735.html
[6] EU Council Conclusions, 19.11.2012 (16373/12)
[7] Directive 2009/43/EC on intra-EU transfers of defence related products

Informació en català
Brussel·les, Bremen, Londres, Barcelona, Helsinki, Bratislava, Praga, Oslo, París, Roma, Amsterdam, Estocolm, 04 de maig de 2016
La Xarxa Europea Contra el Comerç de Armes (ENAAT, per les seves sigles en anglès) va criticar fortament al “Consell de la Unió Europea per no
prendre’s seriosament el control democràtic sobre les exportacions d’armes”. Després d’aquest fet, es va publicar el “XVII Informe sobre les
exportacions de tecnologia i equips militars”.
“Malgrat les peticions del Parlament de la Unió Europea i de la societat civil, aquest any l’informe s’ha publicat molt tard, està incomplet i les
dades són inconsistents” – afegeix la nota d’ENAAT, una xarxa d’organitzacions nacionals i internacionals sobre el control del comerç d’armes a
Europa. També planteja que això, en part, es deu a l’impacte negatiu que emergeix dels controls sobre les exportacions d’armes dins de la UE.
Les últimes xifres, que cobreixen el 2014 i que alhora estan accessibles al navegador de l’ENAAT, mostren que la primera zona de destí geopolític
per part dels sistemes militars dels països de la UE ha estat l’Orient Mitjà (sobre els 31,5 bilions d’euros de llicències només el 2014), un fet
que significa que els països membres de la UE continuen venent una quantitat extensa d’armes a àrees del món on hi ha els majors conflictes i
règims autoritaris.
Els països membres de la UE conscientment han atorgat llicències d’armes a països on es vulneren els drets humans i que participen activament en
guerres, com és el cas d’Aràbia Saudita (3,9 bilions), Qatar (11,5 bilions), Egipte (6,15 bilions) o Israel (998 milions).
ENAAT fa una crida a la UE per a implementar una resposta integral als conflictes però atacant a les verdaderes causes que van des de la vessant
social, a l’econòmica, al medi ambient o a la vessant política, en lloc de jugar a un doble joc de bomber piròman dirigit per una política de
beneficis a curt termini. “Ara és el moment perquè la pau i la seguretat prevalguin sobre els guanys i el xoc de poders”, conclouen els membres
d’ENAAT.
Les presentacions dels informes de la UE empitjoren any rere any
El XVII informe consolidat de la UE sobre exportacions d’armes el 2014 es va fer públic oficialment el 4 de maig de 2016. “Aquesta publicació
tardana fa que el control democràtic sigui més o menys una farsa: les xifres d’exportació d’armes de gener de 2014 es debatran 27 mesos més tard
de què es garantissin els permisos d’exportació o de què les armes ja fossin exportessin. Si la Unió Europea i els seus Estats membres prenguessin
del comerç d’armes seriosament, això podria millorar”, va dir Martin Broek, Investigador de Stop Wapenhandel (Països Baixos).
Alguns estats membres no informen amb els estàndards requerits, fet que impossibilita comparar les dades i tenir una versió clara i consistent de
les armes exportades per la UE. Molts dels grans exportadors no proporcionen xifres actuals de les exportacions (entregues), com és el cas del Regne
Unit i d’Alemanya, o no han divulgat de manera específica les categories que han vengut, com ara França o Itàlia.
“En comptes de millorar, els informes de la UE sobre les exportacions d’armes estan empitjorant, malgrat reiterades crides i suggeriments per a
millorar de part de la societat civil[1] i del Parlament Europeu[2]. Aquesta falta de transperència no s’ha de tolerar més” va dir Giorgio Beretta,
analista de Rete Italiana per il Disarmo (Italian Network for Disarmament).
El Parlament Europeu va demanar el 2015 un informe estandarditzat, complet i puntual que permeti un debat públic i un control adequat, així com
també les sancions que es posen en marxa en cas d’infracció. ENAAT recorda que la responsabilitat està en mans dels Estats Membres de la UE per a a
proporcionar un marc legal adequat i una informació transparent necessària pel debat polític i el control legal, ja que les exportacions d’armes,
especialment, són una competència nacional.
Els estats membres de la UE estan jugant a ser bombers piròmans
Es poden continuar extraient conclusions inquietants tant de les exportacions reals com de les concessions de 2014, aquest últim informe ens ofereix
una mirada cap a l’interior de les polítiques de govern (a quins països són acceptables, i quins tipus de productes militars).
Aràbia Saudita continua sent el destí més destacat d’armes de la UE durant els últims quinze anys, i entre els grans clients d’armes europees al
2014, també podem trobar Qatar, Argèlia, Marroc, Egipte, la India, Emirats Àrabs Units i Turquia. Tenint en compte la pobresa d’alguns d’aquests
països o la seva participació en conflictes o presumptes vincles amb grups terroristes, és sorprenent de veure com els governs els consideren com a
destins legals per a emprendre una política sòlida i responsable d’exportació d’armes.
En comptes de contribuir a la seguretat comuna, la venda d’armes de la UE és per alimentar conflictes més aviat, com el del Iemen[3], i pels règims
repressius, com el d’Aràbia Saudita, Israel[4] i Egipte[5]; els quals, alhora, augmenten els fluxos de migració i la pressió dels refugiats a les
fronteres de la UE, així com l’ajuda financera de la UE, que és gairebé nul·la, per les accions de foment de la pau i de reconstrucció.
“Amb els governs de la UE promovent les exportacions d’armes, els controls continuaran sent un exercici teòric pràcticament insignificant, tret que
hi hagi accions legals per part de la societat civil que facin possible un canvi de política
El doble estàndard de la UE sobre el control de comerç d’armes
Malgrat el reclam creixent de “preveure les exportacions d’armes que es puguin utilitzar per a repressions internes, agressió internacional, o
contribuir a una inestabilitat regional”[6], a la pràctica la Unió Europea està reduint els nivells de control sobre el comerç d’armes sota el
paraigues de liberalització del mercat intern.
Per exemple, França va emprendre una revisió completa del seu sistema de control d’exportació el juny de 2014 en el marc de la implementació de
“Transfer Directive”[7]. “Aquest nou règim eximeix l’Estat de la responsabilitat del control de les exportacions, i incrementa el risc d’abusos sense
cap control democràtic”, va dir Tony Fortin, President de l’Observatori d’Armaments (França).
D’una manera semblant, a Flandes (regió flamenca de Bèlgica) l’ús general de les llicències fa que sigui molt més difícil controlar qui serà
l’usuari final d’aquests components; com a conseqüència, gairebé el 50% de productes exportats no són controlats durant un temps més prolongat,
segons Vredesactie (Bèlgica).
Firmat per
· BUKO-Campaign stop the arms trade – Bremen, Alemanya
· Campaign Against Arms Trade – UK
· Centre Delàs d’Estudis per la Pau- Barcelona, Espanya
· Committee of 100, Finlàndia
· Human Rights Institute, Eslovàquia
· NESEHNUTÍ – República Txeca
· Norwegian Peace Association, Noruega
· Observatoire des armements – França
· Peace Union of Finland – Finlàndia
· Rete Italiana per il Disarmo – Itàlia
· Stop Wapenhandel – Països Baixos
· Swedish Peace and Arbitration Society, Suècia
· Vredesactie – Bèlgica
· International Peace Bureau (IPB)
· Quaker Council for European Affairs (QCEA)
Per a més informació, li preguem que es posi en contacte amb:
Fill national contact
Laetitia Sédou, ENAAT EU Programme officer – laetitia@enaat.org – +32.496.15.83.91
[1] See previous ENAAT press releases here
[2] European Parliament resolution of 17 December 2015 on arms export (2015/2114(INI))
[3] see http://www.enaat.org/news/PBSaudi.shtml and http://www.enaat.org/news/EUECSaudi.shtml
[4] see http://www.enaat.org/news/IsraelGaza.shtml
[5] http://zbrane.nesehnuti.cz/index.php/odpoved-ministerstva-zahranicnich-veci-na-nas-otevreny-dopis-k-egyptu/ ;
http://www.disarmo.org/rete/a/42735.html
[6] EU Council Conclusions, 19.11.2012 (16373/12)
[7] Directive 2009/43/EC on intra-EU transfers of defence related products

No t’interessa? Unsubscribe (
http://www.centredelas.org/index.php?subid=2536&option=com_acymailing&ctrl=user&task=out&mailid=129&key=67a289b3302335e46b59690d70767b33 )

FontFuente: info@centredelas.org

Comentaris tancats a XVII Informe Anual sobre el control de exportaciones de armas de la UE

[Mitjans] NP-contaminació ocasionada per l’empresa ERCROS a Flix

*Reunió amb el director de l’Agència de Residus de Catalunya per la
contaminació ocasionada per l’empresa ERCROS a Flix.***

*Una delegació de l’Àrea de Residus d’Ecologistes en Acció s’ha reunit
amb el Director de ARC, JM. Tost, per tractar sobre la contaminació de
l’anomenada “ Fàbrica de Flix”*

Han assistit a la reunió, el coordinador de l’àrea de residus de la ONG
i membre del Consell de Direcció de l’ARC Vicenç Vilana , el portaveu
d’Ecologistes en Acció de Tarragona i L’Ebre, Eloi Nolla i la Dra.
Marta Pujadas autora d’una tesi doctoral sobre els passius ambientals de
“La Fàbrica”, que ha respost favorablement a la invitació que des
d’Ecologistes en Acció li hem fet per acompanyar-nos a la reunió.

Ecologistes en Acció ha manifestat al Director de l’Agència la seva
preocupació entre altres temes per tal que la descontaminació dels
terrenys que ocupen les instal·lacions de l’empresa ERCROS sigui total,
per la més que probable fugida de la empresa de Flix deixant el preu de
la seva descontaminació a la ciutadania i pel futur de Flix en
particular i la comarca de la Ribera en general ,davant la desaparició
imminent de la activitat industrial d’aquesta empresa.

El director en ha explicat els límits legals que segons ell té
l’actuació de l’ARC i que impedeixen anar més enllà del que estan fent,
per garantir la protecció real de la salut de les persones i el medi. En
Tost ha situat també el cas de Flix en el context general dels 1200 sòls
contaminats que existeixen a Catalunya(dels quals el 80% són producte de
les filtracions de les benzineres) i que fan alentir les actuacions en
un punt concret. Tot i això ha assegurat que durant l’any 2016
s’acabaran de realitzar els estudis de caracterització dels sòls i es
podrà disposar d’un pla d’actuació per a la resta de parcel·les encara
no avaluades. Per les parcel·les de la fase I (una tercera part dels
terrenys industrials) ha assegurat que hi hauria noves declaracions de
sòls contaminats.

La doctora Pujadas ha manifestat que al seu entendre l’Agència pot fer
molt més per preservar els interessos generals de Flix i en particular
la salut i la seguretat de la seva ciutadania així com també del
conjunt de la zona afectada per la contaminació, si és més exigent amb
l’empresa Ercros. La Dra. ha manifestat en aquest sentit que complir la
llei en aquest cas no és suficient perquè no garanteix la protecció de
la salut de les persones a mig o llarg termini. Ha posat de manifest que
la solució aportada a la única parcel·la declarada actualment com a
contaminada (de 2 ha), el confinament, no no garanteix que no es
puguin generar nous riscos en el futur en cas de filtrar al subsòl
elements contaminants. Finalment ha demanat una avaluació internacional
independent dels treballs que s’estan realitzant, que doni més força a
l’ARC a l’hora d’exigir a l’empresa una actuació de recuperació dels
terrenys més ferma i que no suposi haver de suportar l’existència d’un
abocador de residus industrials perillosos a 500 metres de la població,
fet que succeirà si els residus sòlids no són retirats del subsòl.

Tost s’ha compromès a fer-nos arribar dins dels límits que ell considera
possibles, la diferent informació demanada per Ecologistes en Acció
durant l’entrevista entre la qual cal destacar l’inventari dels 1200
sòls contaminats de Catalunya , l’explicació de perquè el projecte de
descontaminació del Dipòsit i l’Aubal no disposa d’una autorització
ambiental pròpia i per tant, no contempla l’emissió de gasos i altres
aspectes ambientals importants que s’haurien hagut de contemplar abans
d’autoritzar els treballs realitzats per l’empresa CESPA-ECOCAT i altres
informacions rellevants del procediment.

Ambdues parts s’han compromès a seguir parlant del tema més endavant.

Barcelona 4 de maig de 2016

Més informació Vicenç Vilana 690207841

Eloi Nolla 663855878
_______________________________________________
Ecologistes en Accio de Catalunya
Sant Pere més Alt 31, 2º 3ª
08003 Barcelona
Teléfono: 648761199
http://ecologistesenaccio.org/catalunya

FontFuente: coordinacio@ecologistesenaccio.cat, via: mitjans-bounces@ecologistasenaccion.org

Comentaris tancats a [Mitjans] NP-contaminació ocasionada per l’empresa ERCROS a Flix

[Mitjans] NP- Comunicat Campanya No al TTIP sobre #TTIPleaks

*Les filtracions de #TTIPleaks confirmen les amenaces del tractat
comercial de la UE amb els EUA*

*La revelació per part de Greenpeace Holanda de documents secrets de
l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les sigles en
anglès) confirma que la Unió Europea es dirigeix ​​a un escenari de
major precarietat laboral, posant a més en perill la salut pública i el
medi ambient. Per això, la campanya #NoalTTIP, exigeix ​​la suspensió de
les negociacions i sol·licita als partits polítics que instin al Govern
en funcions a no autoritzar la signatura del tractat comercial amb el
Canadà (CETA per les sigles en anglès), previst per a l’octubre, per ser
similar a l’TTIP

*La filtració de *12 capítols del TTIP
<http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/greenpeace-hace-pblicos-los-documentos-secret/blog/56365>*
mostra com es negocia el futur de 800 milions de persones a la seves
esquenes. Una de les primeres conclusions que es poden extreure de la
seva lectura és que, en molts casos, la Unió Europea és la principal
promotora de la privatització de totes les esferes de l’economia,
sacrificant lleis i polítiques que encara protegeixen els drets de les
majories socials a Europa i Amèrica del Nord.
Una segona conclusió és la confirmació de l’enorme influència dels
lobbies empresarials, que són contínuament consultats pels negociadors,
al contrari del que la Unió Europea afirmava en el seu darrer informe
sobre les negociacions.
Les filtracions fan referència a les consultes periòdiques entre
negociadors i sectors industrials i a com s’han recollit les aportacions
d’aquests sectors en els textos, cosa que no és d’estranyar atès que el
88% de les reunions dels representants de la Comissió Europea han estat
amb grups corporatius, enfront del 9% que s’han celebrat amb grups de la
societat civil.
Així, en funció del que s’ha anomenat “cooperació reguladora”, tant la
UE com els EUA han pressionat durant les negociacions per incloure un
òrgan de cooperació regulatòria per tal d'”eliminar barreres no
aranzelàries”, o el que és el mateix, aquelles lleis de protecció
laboral, ambiental i de salut, així com de protecció dels serveis
públics. Aquest òrgan donaria més privilegis i poders a les empreses
transnacionals a l’hora de participar en les primeres fases de presa de
decisions legislatives, fins i tot abans que al Parlament Europeu.
Un exemple d’això és l’amenaça clara que es percep als documents contra
el *principi de precaució,* que permet reaccionar ràpidament davant un
possible perill per a la salut humana o el medi ambient. En base a
aquest principi, no s’ha permès l’entrada de carn nord-americana
tractada amb hormones, com a mesura de precaució per la seva possible
relació amb el desenvolupament de càncer. En diversos capítols dels
documents filtrats es confirma la substitució del principi de precaució
pel de *“gestió del risc”*, seguit als Estats Units, i que obliga a
l’administració a demostrar els perills dels productes un cop
comercialitzats. Com a conseqüència d’això, la quantitat de tòxics
perillosos a Europa augmentaria considerablement.
Les filtracions també revelen com la Unió Europea defensa el lliurament
total de la compra pública als oligopolis de les multinacionals, un
aspecte en el qual els EUA pren una postura més proteccionista. Al seu
torn, diverses notes dels documents filtrats sobre comerç transfronterer
de serveis assenyalen un altre problema: la intenció de suprimir encara
més controls sobre el sector bancari i financer, el que afavoriria noves
crisis financeres que causarien major inestabilitat financera,
desocupació i frau fiscal com el que s’ha descobert amb els papers de
Panamà.
Amb tot això, es confirma el que la campanya #NoalTTIP porta denunciant
des del començament de les negociacions: que el tractat només beneficia
les grans empreses, en detriment dels drets de la ciutadania, ja que
representa una amenaça pels estàndards ambientals, la protecció dels
consumidors i consumidores, els drets laborals, la lluita contra el
canvi climàtic, la salut i l’agricultura. El TTIP també és una amenaça a
la nostra malmesa democràcia i posa en perill la sobirania dels
diferents nivells de l’administració pública.
Al caliu de l’impacte mediàtic causat per #TTIPleaks, la campanya
#NoalTTIP crida l’atenció sobre l’acord germà del TTIP, el tractat
comercial entre la Unió Europea i Canadà (CETA), ja que forma part de la
mateixa lògica comercial de l’ordenació ambiental, social i cultural, i
que, fins i tot sense el TTIP, permetria a milers d’empreses
nord-americanes amb filials al Canadà demanar als Estats europeus.

*
**Per tot això, des de la campanya #NoalTTIP:*

• Demanem la immediata publicació de tots els textos de negociació del
TTIP i TISA (tractat internacional per a la privatització de serveis
públics), així com la suspensió de les negociacions d’aquests tractats.
• Fem una crida als partits polítics a prioritzar el debat sobre la
política comercial a la campanya electoral i proposem com una de les
primeres tasques del nou parlament que surti elegit el 26 de juny que
insti el Govern a retirar el mandat de negociació del TTIP.

• A pocs dies del pròxim Consell de Ministres de Comerç de la UE,
previst per al 13 de maig, en el qual es prepararà el full de ruta per a
la signatura del CETA, exigim al Govern en funcions que impedeixi la
seva ratificació.

Més informació: /Tom Kucharz, portavoz de la campaña #NoalTTIP de
Ecologistas en Acción, 619 949 053/
_______________________________________________
Ecologistes en Accio de Catalunya
Sant Pere més Alt 31, 2º 3ª
08003 Barcelona
Teléfono: 648761199
http://ecologistesenaccio.org/catalunya

FontFuente: coordinacio@ecologistesenaccio.cat, via: mitjans-bounces@ecologistasenaccion.org

Comentaris tancats a [Mitjans] NP- Comunicat Campanya No al TTIP sobre #TTIPleaks

[Medios] Las filtraciones de #TTIPLeaks confirman las amenazas del tratado comercial de la UE con EE UU

4 de mayo de 2016

Las filtraciones de #TTIPleaks confirman las amenazas del tratado comercial de la UE con EE UU

La revelación por parte de Greenpeace Holanda de documentos secretos del Acuerdo Transatlántico de Comercio e Inversión (TTIP por sus siglas en inglés) confirma que la Unión Europea se dirige a un escenario de mayor precariedad laboral, poniendo además en peligro la salud pública y el medio ambiente. Por ello, la campaña #NoalTTIP, de la que forma parte Ecologistas en Acción, exige la suspensión de las negociaciones y solicita a los partidos políticos que insten al Gobierno en funciones a no autorizar la firma del tratado comercial con Canadá (CETA por sus siglas en inglés), previsto para octubre, por ser similar al TTIP

La filtración de 12 capítulos del TTIP muestra cómo se negocia el futuro de 800 millones de personas a sus espaldas. Una de las primeras conclusiones que se pueden extraer de su lectura es que, en muchos casos, la Unión Europea es la principal promotora de la privatización de todas las esferas de la economía, sacrificando leyes y políticas que aún protegen los derechos de las mayorías sociales en Europa y Norteamérica.

Una segunda conclusión es la confirmación de la enorme influencia de los lobbies empresariales, que son continuamente consultados por los negociadores, al contrario de lo que la Unión Europea afirmaba en su último informe sobre las negociaciones.

Las filtraciones hacen referencia a las consultas periódicas entre negociadores y sectores industriales y a cómo se han recogido las aportaciones de estos sectores en los textos, algo que no es de extrañar dado que el 88% de las reuniones de los representantes de la Comisión Europea han sido con grupos corporativos, frente al 9% que se han celebrado con grupos de la sociedad civil.

Así, en función de lo que se ha denominado “cooperación reguladora”, tanto la UE como EE UU han presionado durante las negociaciones para incluir un órgano de cooperación regulatoria con el fin de “eliminar barreras no arancelarias”, o lo que es lo mismo, aquellas leyes de protección laboral, ambiental y de salud, así como de protección de los servicios públicos. Dicho órgano daría más privilegios y poderes a las empresas transnacionales a la hora de participar en las primeras fases de toma de decisiones legislativas, antes incluso que al Parlamento Europeo.

Un ejemplo es el principio de precaución que permite reaccionar rápidamente ante un posible peligro para la salud humana o el medio ambiente, el cual aparece amenazado en los documentos filtrados. En base a este principio, no se ha permitido la entrada de carne estadounidense tratada con hormonas, como medida de precaución por su posible relación con el desarrollo de cáncer. En varios capítulos de los documentos filtrados se confirma la sustitución del principio de precaución por el de gestión del riesgo, seguido en EE UU y que obliga a la administración a demostrar los peligros de los productos una vez comercializados. Como consecuencia de ello, la cantidad de tóxicos peligrosos en Europa aumentará considerablemente.

Las filtraciones también muestran cómo ambas potencias defienden la entrega total de la compra pública a los oligopolios de las multinacionales. A su vez, varias notas de los documentos filtrados sobre Comercio Transfronterizo de Servicios señala otro problema: la intención de suprimir aún más los controles sobre el sector bancario y financiero, lo que provocaría nuevas crisis financieras que causarían mayor inestabilidad financiera, desempleo y fraude fiscal como el que se ha descubierto con los papeles de Panamá.

Con todo, se ratifica lo que la campaña #NoalTTIP lleva denunciando desde el comienzo de las negociaciones: que el tratado solo beneficia a las grandes empresas, en detrimento de los derechos de la ciudadanía, ya que representa una amenaza para los estándares ambientales, la protección de los consumidores y consumidoras, los derechos laborales, la lucha contra el cambio climático, la salud y la agricultura. El TTIP también es una amenaza a nuestra ya frágil democracia y pone en peligro la soberanía de los diferentes niveles de la administración pública.

Al calor del impacto mediático causado por #TTIPleaks, la campaña #NoalTTIP llama la atención sobre el acuerdo hermano del TTIP, el tratado comercial entre la Unión Europea y Canadá (CETA), ya que forma parte de la misma lógica comercial de la ordenación ambiental, social y cultural, y que, aun sin el TTIP, permitiría a miles de empresas estadounidenses con filiales en Canadá demandar a los Estados europeos.

Por todo ello, desde la campaña #NoalTTIP:

• Demandamos la inmediata publicación de todos los textos de negociación del TTIP y TiSA (tratado internacional para la privatización de servicios públicos), así como la suspensión de las negociaciones de estos tratados.

• Llamamos a los partidos políticos a priorizar el debate sobre la política comercial en la campaña electoral y proponemos como una de las primeras tareas del nuevo parlamento que salga elegido el 26 de junio que inste al Gobierno a retirar el mandato de negociación del TTIP.

• A pocos días del próximo Consejo de Ministros de Comercio de la UE, previsto para el 13 de mayo, en el que se preparará la hoja de ruta para la firma del CETA, exigimos al Gobierno en funciones que impida su ratificación.
Más información: Tom Kucharz, portavoz de la campaña #NoalTTIP de Ecologistas en Acción, 619 949 053
Roberto Herreros Prensa
Confederación de Ecologistas en Acción
915 31 27 39 | 617 02 64 32
www.ecologistasenaccion.org
@robertoherreros
_______________________________________________
Confederacion de Ecologistas en Accion
Marques de Leganes 12 – 28004 Madrid
Telefono: +34-91-5312739
http://www.ecologistasenaccion.org/

FontFuente: prensa@ecologistasenaccion.org, via: medios-bounces@ecologistasenaccion.net

Comentaris tancats a [Medios] Las filtraciones de #TTIPLeaks confirman las amenazas del tratado comercial de la UE con EE UU