Revista de Pangea

"La Revista de Pangea és un recull de notícies de diferents butlletins"

Manifest – MOBILE SOCIAL CONGRESS: Tot allò que no té cabuda al MWC

*MOBILE SOCIAL CONGRESS: Tot allò que no té cabuda al MWC*
Els dies 22 al 25 de febrer Barcelona acull una nova edició del Mobile
World Congress. Centrat en la carrera incessant per al desenvolupament
tecnològic com a necessitat vital i basat en la maximització de
beneficis de les empreses d’aquest sector globalitzat, el MWC obvia els
impactes socials i ambientals de la producció de telèfons intel·ligents
i altres equipaments electrònics en diferents parts del món. Les cares
controvertides de la indústria mòbil i tecnològica en general
silenciades al Mobile World Congress, han estat denunciades
reiteradament per diverses organitzacions de la societat civil. Algunes
d’aquestes organitzacions ens hem sumat a aquest Mobile Social Congress
i firmem el present manifest.
1.

L’origen d’alguns minerals com el coltan, el cobalt, l’estany, el
tungstè i l’or, imprescindibles per a la fabricació de telèfons
intel·ligents i altres aparells d’alta tecnologia se situa en gran
mesura a la República Democràtica del Congo (RDC). L’RDC pateix des
de mitjans dels anys 90 una guerra que ha causat al voltant de cinc
milions de víctimes mortals i més de tres milions de persones
desplaçades o refugiades. Els grups armats del país, incloent-hi
l’exèrcit congolès, es beneficien i financen directament del comerç
d’aquests minerals. D’altra banda desenes de miners, fins i tot
infants, moren anualment als túnels del sud de l’RDC: el treball a
les mines és molt perillós, molts accidents no es registren i el
cossos queden enterrats sota les roques. Demanem als governs de tot
el món que s’implementin lleis que obliguin a les empreses comprovar
l’origen d’aquests minerals i a publicar tota la informació sobre
els seus proveïdors.

2.

Les principals marques d’aparells electrònics subcontracten la major
part de la manufactura a fàbriques de la Xina i altres països de la
regió. En aquestes fàbriques es produeixen greus vulneracions dels
drets humans i laborals de forma sistemàtica. Es treballa amb
productes altament tòxics sense la protecció i formació adequades,
s’hi detecta treball forçós i treball infantil, les jornades estan
per sobre dels límits legals, i els salaris no cobreixen les
necessitats vitals de les persones treballadores. Els intents
d’organitzar-se en sindicats lliures -allà on estan permesos- són
fortament reprimits amb coaccions i agressions. Reclamem a tot el
sector públic que implementi mesures de compra pública socialment
responsable que passin per exigir transparència en la cadena de
subministrament dels equips electrònics que adquireixen i per
verificar de forma independent que es compleixen les principals
convencions relatives als drets humans i laborals durant l’execució
de qualsevol contracte públic.

3.

Els dispositius digitals o aparells elèctrics i electrònics (AEE)
són molt petits però d’alt cost d’elaboració, que necessiten de
matèries primeres molt escasses. Tot i així, al final de la seva
vida útil es destrueixen a un ritme alarmant en lloc de ser
recuperats, arreglats i reutilitzats. Els fabricants aprofiten els
coneixements tecnològics per ajustar la vida útil dels equips a poc
més temps que el de garantia. Aquesta pràctica de l’obsolescència
programada té un fort impacte social i ambiental perquè genera un
gran contingut de residus, sovint abocats en països empobrits on es
contaminen les terres i es posa en risc la salut de qui hi conviu.
Demanem que es promoguin les facilitats necessàries per al
manteniment, la reparació, l’ampliació i l’actualització d’aquests
dispositius, com per exemple que es produeixin aparells que puguin
ser reparats sense eines especials, amb memòria ampliable i amb un
programari que pugui ser actualitzat lliurement.

4.

En les nostres activitats i comunicacions diàries emprem
contínuament dispositius intel·ligents i serveis que operen sobre la
xarxa. El programari privatiu amb què funcionen pot actuar a les
nostres esquenes i restringir la nostra llibertat. Els serveis al
núvol són jardins tancats allotjats en ordinadors d’altres de qui
desconeixem els interessos, a qui permetem restringir com i amb qui
ens comuniquem, o facilitar l’accés a les nostres dades i
comunicacions sense el nostre control. Promovem per tant el
programari lliure i els estàndards oberts, els quals ens permeten,
si els fem servir correctament, recuperar el control sobre les
nostres activitats, les nostres dades i comunicacions, i com i amb
qui ens relacionem i cooperem, amb total llibertat.

5.

El control de les telecomunicacions per part de grans multinacionals
no permet una lliure competència, tot i existir organismes creats
per a aquest motiu. A més, el plantejament d’infraestructures de
telecomunicacions privades implica la duplicació en un mateix
territori d’infraestructures pagades en gran part amb inversió
pública. Les infraestructures on intervé finançament públic han de
ser obertes, lliures i neutrals i han d’arribar arreu del territori,
ser desplegades amb criteris de benefici social i territorial,
basar-se en l’economia del bé comú . A més, les infraestructures
existents, independentment de la modalitat de gestió han de permetre
l’accés d’altres operadores de forma universal.

6.

La lògica privativa del capitalisme, en lloc de tractar d’aprofitar
les oportunitats d’accés al coneixement que ofereix la utilització
massiva de les TIC, està promocionant la privatització del
coneixement i impulsant un desenvolupament més restrictiu de la
legislació en matèria de propietat intel·lectual. Reclamem la
promoció de nous models de cultura lliure compatibles amb el valor
afegit que generen les pràctiques de distribució i remescla.
Defensem també el model de producció procomú; la producció i
compartició de recursos a partir de la col·laboració, en ocasions a
gran escala, d’individus a través de plataformes online amb
participació oberta, autònoma i voluntària.
En definitiva, existeixen alternatives a l’actual indústria electrònica
i són l’evidència que hi ha una altra manera de produir i consumir
aparells electrònics i de donar serveis de programari i de
telecomunicacions basats en la sostenibilitat, les llicències lliures i
el respecte als drets humans.
Barcelona, 23 de febrer de 2016.

 

http://www.setem.org/blog/cat/catalunya/mobile-social-congress

 

FontFuente: Setem

Leave a comment

*